Creus que el teu passat determina el teu futur?

Revisa la teva infantesa i trobaràs les claus del que testà passant.

Moltes persones, al llarg de la seva vida, viuen moments en els quals se senten perdudes. Busquen sentit a la seva vida però no el troben.

Aquesta incertesa els aporta malestar provocant que, a vegades, no es relacionin adequadament amb sí mateixes i amb els demés: la seva família, parella, amistats, companys de feina i la resta de persones del seu voltant.

La seva autoestima minva i el seu entorn es veu pertorbat. A causa d’aquesta baixa autoestima, algunes d’aquestes persones poden entrar en relacions tòxiques que les poden fer caure en un profund patiment i, en molts casos, requerir d’ajuda professional que els permeti sortir d’aquest abisme on es troben.

En molts casos es valoren tan poc que no saben posar límits vers els demés, el que fa que cada vegada se sentin més vulnerables, podent patir quadres d’angoixa, estrès i diversos problemes de salut física i mental. Senten malestar, se senten infelices però no saben com reconduir la seva vida. No es coneixen, no entenen el perquè dels seus pensaments, dels seus comportaments i repeteixen patrons de conducta en les seves relacions que contínuament els hi aporten conflictes, tan a nivell personal com professional.

La nostra personalitat ve condicionada pels vincles afectius que vàrem tenir durant la nostra infantesa amb els pares i altres figures d’aferrament.

John Bowlby (1907-1990), va desenvolupar la Teoria del Vincle Afectiu i Mary Ainsworth (1913-1999) va identificar que els infants anaven desenvolupant un model intern d’aferrament:

Aferrament segur: Quan el cuidador principal atén les necessitats de l’infant. D’adult tindrà més capacitat de vincular-se afectivament amb els demés des de la confiança.
Aferrament insegur: Quan el vincle amb el cuidador principal es crea d’una manera no adequada a les necessitats dels infants, aquests poden desenvolupar un tipus de  vincle:
  • Evitatiu. L’infant aprèn a bloquejar les emocions. D’adult és probable que defugi les relacions d’excessiva intimitat i tingui poca confiança en els altres.
  • Ansiós o ambivalent. Quan els cuidadors responen de manera inconsistent i imprevisible, és probable  que creixi amb més ansietat i necessiti reafirmar constantment l’afecte dels demés.
Aferrament desorganitzat:  Quan el cuidador és agressiu, abusiu amb l’infant o li generi por, la seva conducta i reaccions poden resultar desorientades i és possible que d’adult tingui dificultats en la regulació emocional.

Es poden canviar els patrons d’aferrament?

Sí, el sistema d’aferrament és dinàmic, no immutable. Noves experiències relacionals el poden variar al llarg de la vida. Tanmateix, aquestes experiències seran interpretades i assimilades des d’un patró de vincle afectiu ja constituït.

Una persona amb un estil d’aferrament insegur a la infància, si es relaciona amb persones que li proporcionen seguretat, pot adoptar una nova visió de vida i manera de relacionar-se afectivament.

De la mateixa manera que una persona amb un estil d’aferrament segur també ha de tenir en compte amb qui es relaciona, atès que no tothom intima amb els altres des d’un mateix patró de vinculació i si no sabem què causa angoixa, por o inhibició en els nostres amics o parella, no entendrem el per què del seu comportament i això pot acabar afectant la seva personalitat i autoestima.

Com podem canviar aquests patrons de vincle afectiu?

Un psicoterapeuta ens pot ajudar a analitzar i endinsar-nos en el nostre passat per saber quins són els nostres patrons de criança i com modificar-los, si és necessari.

Un Coach format en Vincle Afectiu ens pot acompanyar, des del nostre estat present a un estat desitjat, a fer una introspecció per prendre consciència del que ens va bé i del que hem de millorar.

I si oferim als futurs pares programes psicoeducatius que contemplin la promoció de les competències parentals de base segura?

Contingut elaborat per: Anna Enrich. Coach. Màster de Formació en Psicoterapia i Teoria del Vincle Afectiu. UdG

Amb la col·laboració de: Dra. Marta Sadurní. Directora del Laboratori de Vincle Afectiu i Desenvolupament Humà.